Fins fa una estona estava parlant amb un bona amiga, potser m'excedeixo amb el qualificatiu, doncs sempre he dit que per mi els amics costen de trobar, la gent té molts coneguts, però amics amics, mai he considerat que la gent en tingui molts, que consti que em puc equivocar.
Al que anava, doncs estava parlant amb ella i de cop no sé com he acabat parlant de les burrades que havia fet durant la meva època "infantil" i/o "juvenil"; i com que feia dies que no escrivia res al bloc doncs he decidit parlar una mica d'alguns d'aquests moments.
Quan era petit (a la guarderia) ja apuntava maneres, els de casa diuen que tota persona que s'acostava a l'Astrid patia la meva ira, en forma de bufetades, mossegades i d'altres actes "bandàlics", de fet el meu pobre pare em venia a buscar tard expressament per a que les mares no li fotessin crits; de l'Astrid no en vaig saber res més fins que vaig anar a l'institut, el que no deixa de ser curiós, però deu nidó com la vam liar a Itàlia durant el viatge del batxillerat, el Xavi ho sap, jajaja. En la meva època de guarderia ja vam tenir els primers contactes amb el Xavi, contactes al peu de la lletra, una dent seva n'era la prova, així com els nostres respectius caps, jajaja.
Ja a l'escola, i durant el 3r curs va aparèixer el Dani, vingut de Viladrau, amb ell ha estat potser amb el que l'he liat més, si més no amb el que més records tinc. Vaig ser l'agraciat (en un poble al nou no se'l volia al costat, i menys sent un noi!) amb la seva companyia a l'aula fins que se'ns va separar per xerraires. En aquells moments el Dani ja s'havia destapat com una màquina de fotre mastegots a la que algú li tocava les ulleres, i jo ja havia adquirit, o polit, el meu art de deixar anar fresques, sovint potser una mica massa dures; així que fèiem un bon tàndem; als dos ens deien poques coses, a un per por a un mastegot i a l'altre per por a un moc. El moment més clar es produeix quan em presento a classe amb ulleres, això era a 5è, i ningú es va atrevir a fer-ne cap comentari, ja us podeu imaginar el perquè.
Durant l'institut vam tenir els nostres moments també, però sobretot en un viatge de fi de curs a Menorca (en Xavi també hi era); memorable el bany en pilotes a la platja i la posterior cursa en busca de la roba per part del Dani, no hi havia pudor... No menys memorable el moment futbolí enmig de la carretera en plena nit, i és que si no hi havia llum on volien que el poséssim? I el que per mi s'emporta la palma és el dia en que el Dani i un servidor es planten al port de Maó i es proposen descollar una cabina, situada enfront de la comissaria de policia; ens vam quedar a 1 o 2 tornillos, ens vam quedar sense diners, i és que trucar a la Laia valia pasta i no tenia peles ja! Van passar més coses però tampoc vull que sembli que sóc un tros d'animal sense escrúpols, jajaja.
De fet quan ens ajuntem amb el Dani semblem dos iaios parlant de la seva època a la mili, tenim tantes coses per explicar-nos que ens podem passar hores només parlant de les burrades que fèiem i he de dir que mai he rigut tan com aquell dia a Cervera (farà 3 o 4 anys ja), diria que per contra la Cèlia i la Teresa mai es deuen haver avorrit tant, jajaja; aquella és una història que ja vaig explicar en un altre missatge si no m'erro.
I ja per acabar, qui no recorda el seu primer amor; no em posaré a dir tot el que va representar per mi en dues etapes diferents de la meva vida. Una noia increïble, amb la que em vaig escriure un fotimer de mails (encara els tinc, xD), una noia amb la que vaig passar potser els millors dies de la meva llarga estada a l'institut.
Recapitulant, potser sempre he estat una mica cabroncete, però potser més psicològic que no pas físic, de fet no m'he pegat mai amb ningú, almenys que recordi, en canvi sí que he deixat suau a més d'un, això sí, sempre a la cara, i és que si una cosa és lletja és criticar per l'esquena... Abans d'acabar, un record al Xavi i al Dani, tot i que ens veiem poc sabeu que sou els meus millors amics.
Apa gent ens veiem!
P.D: Per enèsim cop, i espero que definitiu, he decidit arriscar-me, el pitjor ja ho estic patint ara, així que tampoc em vindrà de nou ^_^
Al que anava, doncs estava parlant amb ella i de cop no sé com he acabat parlant de les burrades que havia fet durant la meva època "infantil" i/o "juvenil"; i com que feia dies que no escrivia res al bloc doncs he decidit parlar una mica d'alguns d'aquests moments.
Quan era petit (a la guarderia) ja apuntava maneres, els de casa diuen que tota persona que s'acostava a l'Astrid patia la meva ira, en forma de bufetades, mossegades i d'altres actes "bandàlics", de fet el meu pobre pare em venia a buscar tard expressament per a que les mares no li fotessin crits; de l'Astrid no en vaig saber res més fins que vaig anar a l'institut, el que no deixa de ser curiós, però deu nidó com la vam liar a Itàlia durant el viatge del batxillerat, el Xavi ho sap, jajaja. En la meva època de guarderia ja vam tenir els primers contactes amb el Xavi, contactes al peu de la lletra, una dent seva n'era la prova, així com els nostres respectius caps, jajaja.
Ja a l'escola, i durant el 3r curs va aparèixer el Dani, vingut de Viladrau, amb ell ha estat potser amb el que l'he liat més, si més no amb el que més records tinc. Vaig ser l'agraciat (en un poble al nou no se'l volia al costat, i menys sent un noi!) amb la seva companyia a l'aula fins que se'ns va separar per xerraires. En aquells moments el Dani ja s'havia destapat com una màquina de fotre mastegots a la que algú li tocava les ulleres, i jo ja havia adquirit, o polit, el meu art de deixar anar fresques, sovint potser una mica massa dures; així que fèiem un bon tàndem; als dos ens deien poques coses, a un per por a un mastegot i a l'altre per por a un moc. El moment més clar es produeix quan em presento a classe amb ulleres, això era a 5è, i ningú es va atrevir a fer-ne cap comentari, ja us podeu imaginar el perquè.
Durant l'institut vam tenir els nostres moments també, però sobretot en un viatge de fi de curs a Menorca (en Xavi també hi era); memorable el bany en pilotes a la platja i la posterior cursa en busca de la roba per part del Dani, no hi havia pudor... No menys memorable el moment futbolí enmig de la carretera en plena nit, i és que si no hi havia llum on volien que el poséssim? I el que per mi s'emporta la palma és el dia en que el Dani i un servidor es planten al port de Maó i es proposen descollar una cabina, situada enfront de la comissaria de policia; ens vam quedar a 1 o 2 tornillos, ens vam quedar sense diners, i és que trucar a la Laia valia pasta i no tenia peles ja! Van passar més coses però tampoc vull que sembli que sóc un tros d'animal sense escrúpols, jajaja.
De fet quan ens ajuntem amb el Dani semblem dos iaios parlant de la seva època a la mili, tenim tantes coses per explicar-nos que ens podem passar hores només parlant de les burrades que fèiem i he de dir que mai he rigut tan com aquell dia a Cervera (farà 3 o 4 anys ja), diria que per contra la Cèlia i la Teresa mai es deuen haver avorrit tant, jajaja; aquella és una història que ja vaig explicar en un altre missatge si no m'erro.
I ja per acabar, qui no recorda el seu primer amor; no em posaré a dir tot el que va representar per mi en dues etapes diferents de la meva vida. Una noia increïble, amb la que em vaig escriure un fotimer de mails (encara els tinc, xD), una noia amb la que vaig passar potser els millors dies de la meva llarga estada a l'institut.
Recapitulant, potser sempre he estat una mica cabroncete, però potser més psicològic que no pas físic, de fet no m'he pegat mai amb ningú, almenys que recordi, en canvi sí que he deixat suau a més d'un, això sí, sempre a la cara, i és que si una cosa és lletja és criticar per l'esquena... Abans d'acabar, un record al Xavi i al Dani, tot i que ens veiem poc sabeu que sou els meus millors amics.
Apa gent ens veiem!
P.D: Per enèsim cop, i espero que definitiu, he decidit arriscar-me, el pitjor ja ho estic patint ara, així que tampoc em vindrà de nou ^_^
