Feia molts dies que no escrivia, però no he tingut gaire temps d'escriure, i quan tenia temps no en tenia ganes, així que una cosa per l'altre això ha quedat mig oblidat fins avui.
La veritat és que han passat força coses aquest darrer mes i mig. El gener el vam acabar confirmant el que ja es veia a venir, m'he quedat a dues assignatures de donar per acabada la part "teòrica" de la carrera, així que ara toca donar el màxim d'un mateix per intentar aprovar-les d'una vegada i començar el setembre amb el projecte de final de carrera com a única cosa pendent; per així regalar-me per nadal/reis d'aquest any el títol i el començament d'una nova vida.
Per si amb això no en teníem prou, a la família vam tenir un petit ensurt, res greu pel que sembla, però encara no ho podem saber del cert; a veure si un dia d'aquests ens donen la bona notícia i almenys podem marxar de setmana santa més tranquils. Pels que em coneguin, no és ningú dels que viu a casa meva, sinó el meu tiet de Canovelles.
Ja veieu, alegries no gaires, de fet diria que cap ni una, perquè el que sí que té un aficionat i seguidor del Barça és que tan bon punt sembla que anem cap amunt com de cop i volta ens fotem la gran patacada i tornem a on érem; bon partit a Glasgow, miracle contra el València i patacada amb els "colchoneros". Molta gent ja sap que amb el Barça jo sóc dels primers que tira la tovallola i per tant tampoc us sorprendreu si dic que tinc la impressió de que aquest dimarts contra el Celtic patirem, de fet no hi ha cap partit que el Barça tingui de cara en el que no patim i estic convençut que contra el Celtic no serà l'excepció.
I bé, un tema de rabiosa actualitat. Aquesta setmana que ve es produirà l'enèsima posta en escena de la farsa electoral, tots guanyen i ningú perd, de fet el que en diríem perdre, sempre perdem els ciutadans, tan els que anem a votar com els que no, perquè guanyi qui guanyi la nostra vida mai canvia a millor, l'única vida que canvia és la dels que tenen la sort d'ocupar les butaques, unes butaques que per cert rarament ocupen, i jo em pregunto, no podem fer nosaltres com els mexicans?
Que què fan els mexicans? Doncs tots els que no van a les sessions del parlament no cobren, al capdavall és la feina dels polítics i cobren per fer-la, jo si no vaig a la feina rebo una trucada en la que em diuen que ja no cal que hi torni, i si no he treballat en tot el mes no cobraré, perquè ells han de ser diferents, i més quan cobren del que paguem nosaltres?
Dit això, poca cosa em queda per comentar; potser que tal i com vaig dir a la post data del darrer missatge em vaig tirar a la piscina i diguem que la resposta ha estat molt ambigua, però em sento molt millor havent-ho fet.
Sense res més a dir, i fart de sentir la música del que suposo que deu ser el sant del meu barri us deixo fins a una propera actualització, fins la propera!
P.D: Demà vaig a veure La Traviata a Granollers, a veure si en una propera actualització us comento com va anar la meva primera experiència amb l'òpera, no és ben bé així, però quasi.
La veritat és que han passat força coses aquest darrer mes i mig. El gener el vam acabar confirmant el que ja es veia a venir, m'he quedat a dues assignatures de donar per acabada la part "teòrica" de la carrera, així que ara toca donar el màxim d'un mateix per intentar aprovar-les d'una vegada i començar el setembre amb el projecte de final de carrera com a única cosa pendent; per així regalar-me per nadal/reis d'aquest any el títol i el començament d'una nova vida.
Per si amb això no en teníem prou, a la família vam tenir un petit ensurt, res greu pel que sembla, però encara no ho podem saber del cert; a veure si un dia d'aquests ens donen la bona notícia i almenys podem marxar de setmana santa més tranquils. Pels que em coneguin, no és ningú dels que viu a casa meva, sinó el meu tiet de Canovelles.
Ja veieu, alegries no gaires, de fet diria que cap ni una, perquè el que sí que té un aficionat i seguidor del Barça és que tan bon punt sembla que anem cap amunt com de cop i volta ens fotem la gran patacada i tornem a on érem; bon partit a Glasgow, miracle contra el València i patacada amb els "colchoneros". Molta gent ja sap que amb el Barça jo sóc dels primers que tira la tovallola i per tant tampoc us sorprendreu si dic que tinc la impressió de que aquest dimarts contra el Celtic patirem, de fet no hi ha cap partit que el Barça tingui de cara en el que no patim i estic convençut que contra el Celtic no serà l'excepció.
I bé, un tema de rabiosa actualitat. Aquesta setmana que ve es produirà l'enèsima posta en escena de la farsa electoral, tots guanyen i ningú perd, de fet el que en diríem perdre, sempre perdem els ciutadans, tan els que anem a votar com els que no, perquè guanyi qui guanyi la nostra vida mai canvia a millor, l'única vida que canvia és la dels que tenen la sort d'ocupar les butaques, unes butaques que per cert rarament ocupen, i jo em pregunto, no podem fer nosaltres com els mexicans?
Que què fan els mexicans? Doncs tots els que no van a les sessions del parlament no cobren, al capdavall és la feina dels polítics i cobren per fer-la, jo si no vaig a la feina rebo una trucada en la que em diuen que ja no cal que hi torni, i si no he treballat en tot el mes no cobraré, perquè ells han de ser diferents, i més quan cobren del que paguem nosaltres?
Dit això, poca cosa em queda per comentar; potser que tal i com vaig dir a la post data del darrer missatge em vaig tirar a la piscina i diguem que la resposta ha estat molt ambigua, però em sento molt millor havent-ho fet.
Sense res més a dir, i fart de sentir la música del que suposo que deu ser el sant del meu barri us deixo fins a una propera actualització, fins la propera!
P.D: Demà vaig a veure La Traviata a Granollers, a veure si en una propera actualització us comento com va anar la meva primera experiència amb l'òpera, no és ben bé així, però quasi.
