dilluns, 7 d’abril del 2008

La gent marxa, però volem que ens oblidi?


Ahir vaig estar mirant el capítol 10 de la 4a temporada de One Tree Hill, sí sóc un tio que mira sèries d'aquesta mena ^_^

Tot el capítol gira entorn a les decisions que ha pres un dels protagonistes al llarg de la sèrie, el subjecte en qüestió en aquest capítol es troba en una situació en la que es qüestiona el que podia haver passat si no hagués pres les decisions que va prendre en el passat, doncs sovint no li han portat tota la felicitat que esperava.

Jo em quedo amb l'eix central del capítol, què hauria passat si no hagués fet tal cosa, i si enlloc de fer el que vaig fer hagués fet una altra cosa?

El protagonista es pregunta en un moment donat perquè a totes les persones bones que coneix només els passen que desgràcies. I arriba un punt en que es qüestiona si realment val la pena anar pel món fent les coses de manera "correcta". Arribats a aquest punt és quan, al llarg del capítol, veiem com han influït les seves decisions en les vides dels altres, i com serien aquestes vides sense les seves decisions, en poques paraules, li mostren el que podia haver estat, per a que avaluï si realment li hagués sortit més a compte no haver pres les decisions que havia pres.

La pregunta que es fa el protagonista al principi segurament tothom se l'ha fet algun cop a la vida, si fent les coses bé només tinc que problemes, perquè no les faig malament?

De respostes n'hi pot haver un munt, però jo penso que cadascú ha d'actuar com creu convenient d'acord als seus principis, ni bé ni malament, simplement com lliurement ha escollit actuar, encara que les conseqüències siguin dolentes almenys haurem triat el nostre camí i estarem tranquils amb nosaltres mateixos. Com és normal, sempre que es prenen decisions hi ha conseqüències, però la por a aquestes no ens pot treure la llibertat d'escollir i tirar endavant.

Què vull dir amb tota la parrafada i la imatge? La gent sempre se'n va, això és innegable, però a les nostres mans està decidir si volem que ens oblidin o que ens recordin; d'igual manera està a les nostres mans decidir si volem tenir ni que sigui un petit paper en la construcció de la vida dels altres. No es pot negar que potser actuant d'una altra manera alguna cosa hauria canviat però també hem de pensar que nosaltres i la gent que ens envolta som com som degut a les decisions que hem anat prenent en el passat; potser un canvi de decisió no hagués estat tan bo com ens pensem, si no us ho creieu mireu el capítol i m'entendreu :P

Diria que per avui ja n'hi ha prou, que feia força temps que no escrivia res i ja m'estic esgotant, apart de que tinc ganes de fer una partideta al WOW ^_^

Que vagi bé!

P.D: Darrerament no em puc queixar de les conseqüències de les meves decisions, potser per això no estic tan fatalista, jajaja

3 comentaris:

wolffan ha dit...

Anima't company!

La vida fa putades, pro no pots pretendre k tot et surti bé per ser un druida de nivell 40 :P.

Per cert has vist k soc el jefe maxim i aprovat pels pels es2? Lo meu es grandeza. Per cert tinc una entrevista amb indra company!! I potser cau alguna altre.

4catalonia ha dit...

Anirem per parts:

Sóc un druïda de nivell 23 des d'aquesta nit, pujaré rapidet quan el meu cosí m'ajudi amb unes mazmorres i segueixi jugant amb la granadina.

Lo de es2 no ho he vist, què has tret un 5? I lo darrer, Indra no em sona, estava a lo de la fib oi? Però no sé ni de què va, XD. Tot i això jo personalment no estic per feines tan sèries, llavors la uni es deixa encara més de banda ^^

Anònim ha dit...

Jo a vegades també he desitjat veure com serien les coses sense mi, com estaria la gent, com estaria el món... però si t'ho atures a pensar, ja estem bé com estem, i no ho podem canviar, així que, ja que hi som, intentem fer-ho el millor que sapiguem!!!