Feia molt de temps que no escrivia per aquí, de fet segons les dates des de fa gairebé quatre mesos i m'han passat una pila de coses, positives i negatives, segurament més de les darreres, tot i que no m'agrada parlar gaire de com em sento avui he decidit fer una petita excepció.
Com ja he dit no puc dir que tot el que m'ha passat sigui negatiu, per fi, després de 24 anys, he aconseguit superar la meva addicció, sí gent, tenia una addicció, segurament gens greu, però si algú la té o en té de caire similar (tabac, drogues i/o alcohol) sabrà la dificultat que porta superar-la. En el meu cas era mossegar-me les ungles, d'ençà que tinc memòria que ho havia fet a tota hora, i després d'un esforç titànic, i de proposar-m'ho per setmana santa, he aconseguit no mossegar-me les ungles, he de reconèixer que no ha estat fàcil, però de tot el que portem d'any no hi ha res que m'hagi produït més alegria que això, d'altre banda potser és una mica trist.
Però com he dit de coses bones poques, la universitat i la vida ja s'encarreguen de recordar-me que el món no és tan maco com un es pensa.
La universitat per motius evidents, no hi ha manera d'acabar-la, i realment al final un s'acaba preguntant si és això el que vol fer, la veritat és que estic fet un embolic; però al final he arribat a la conclusió de que la universitat no és el problema (central), el problema és que no sé què faig o què vull fer; potser és una mica tard però jo vaig al meu ritme.
Per si amb els estudis no en tingués prou, en la part que en diem vida, la veritat és que aquest any és per oblidar i no és que tot m'hagi passat a mi directament. No puc dir que sóc infeliç, perquè seria mentir, però tampoc puc dir que sigui feliç. La veritat és que aquests mesos he vist de tot, gent que m'ha decebut (alguns dol més que d'altres), gent que m'ha sorprès (pocs) i sobretot, he descobert, un cop més (perquè em sembla que ho descobreixo cada dos per tres), que si no començo a canviar una mica em quedaré més sol que el ninot més lleig de la botiga, jeje. Segurament al final em passa igual que a la majoria dels protagonistes dels animes o mangues que segueixo, que davant la pregunta de què els fa més por, la majoria contesten o pensen, la soledat; és probable que a mi em passi el mateix. I tal i com diu la darrera protagonista de l'anime que he mirat, és molt trist estar sol; suposo que de tant en tant m'entra la neura de sentir-me sol...
El que em conegui un xic sabrà que mai parlo d'aquestes coses, de fet no m'agrada parlar de les coses que em passen (la gent té problemes més importants a la vida que no pas els meus), així que podeu estar satisfets de poder ser testimonis d'aquesta bloguejada.
Bé, escrita la parrafada i per què negar-ho, la desfogada, em despedeixo, espero que per tornar amb millors moments; si ja ho penso sempre que segons quines coses no es poden mirar abans d'anar a dormir que llavors em poso a rumiar i sempre acabo fet una merda; sort n'hi ha que encara ser controlar-me una mica l'autodestrucció, jejeje.
P.D: Enteneu ara el títol del missatge?
Com ja he dit no puc dir que tot el que m'ha passat sigui negatiu, per fi, després de 24 anys, he aconseguit superar la meva addicció, sí gent, tenia una addicció, segurament gens greu, però si algú la té o en té de caire similar (tabac, drogues i/o alcohol) sabrà la dificultat que porta superar-la. En el meu cas era mossegar-me les ungles, d'ençà que tinc memòria que ho havia fet a tota hora, i després d'un esforç titànic, i de proposar-m'ho per setmana santa, he aconseguit no mossegar-me les ungles, he de reconèixer que no ha estat fàcil, però de tot el que portem d'any no hi ha res que m'hagi produït més alegria que això, d'altre banda potser és una mica trist.
Però com he dit de coses bones poques, la universitat i la vida ja s'encarreguen de recordar-me que el món no és tan maco com un es pensa.
La universitat per motius evidents, no hi ha manera d'acabar-la, i realment al final un s'acaba preguntant si és això el que vol fer, la veritat és que estic fet un embolic; però al final he arribat a la conclusió de que la universitat no és el problema (central), el problema és que no sé què faig o què vull fer; potser és una mica tard però jo vaig al meu ritme.
Per si amb els estudis no en tingués prou, en la part que en diem vida, la veritat és que aquest any és per oblidar i no és que tot m'hagi passat a mi directament. No puc dir que sóc infeliç, perquè seria mentir, però tampoc puc dir que sigui feliç. La veritat és que aquests mesos he vist de tot, gent que m'ha decebut (alguns dol més que d'altres), gent que m'ha sorprès (pocs) i sobretot, he descobert, un cop més (perquè em sembla que ho descobreixo cada dos per tres), que si no començo a canviar una mica em quedaré més sol que el ninot més lleig de la botiga, jeje. Segurament al final em passa igual que a la majoria dels protagonistes dels animes o mangues que segueixo, que davant la pregunta de què els fa més por, la majoria contesten o pensen, la soledat; és probable que a mi em passi el mateix. I tal i com diu la darrera protagonista de l'anime que he mirat, és molt trist estar sol; suposo que de tant en tant m'entra la neura de sentir-me sol...
El que em conegui un xic sabrà que mai parlo d'aquestes coses, de fet no m'agrada parlar de les coses que em passen (la gent té problemes més importants a la vida que no pas els meus), així que podeu estar satisfets de poder ser testimonis d'aquesta bloguejada.
Bé, escrita la parrafada i per què negar-ho, la desfogada, em despedeixo, espero que per tornar amb millors moments; si ja ho penso sempre que segons quines coses no es poden mirar abans d'anar a dormir que llavors em poso a rumiar i sempre acabo fet una merda; sort n'hi ha que encara ser controlar-me una mica l'autodestrucció, jejeje.
P.D: Enteneu ara el títol del missatge?
1 comentari:
preparat per sortir de festa aquest cap de setmana.... i no hi ha excuses que valguin!!!
Publica un comentari a l'entrada