Molt més que un manga/anime

Em vaig passar molt de temps sense actualitzar i ves per on, en poc més de dos dies dues actualitzacions, segurament perquè no m'agrada mostrar-me de la manera que semblo en el darrer missatge. Però tot i això tothom que em conegui un xic sabia que un dia o altre havia de caure una bloguejada sobre aquest immens manga/anime, Elfen Lied.

Què dir d'aquest manga/anime que la gent no sàpiga és molt complicat, excepte si no estàs gaire ficat en el tema o no has patit mai la meva menjada de tarro particular, jaja; però es farà el possible.

La història gira entorn una diclonius, que vindrien a ser humans de nova generació, amb banyes i una mena de braços invisibles a la vista humana, com s'ha dit no deixen de ser humans però en principi estan "creats" per a destruir-nos i sobreviure ells, no deixa de ser l'evolució natural, la mort dels febles i la supervivència dels forts...

Però en el nostre cas la Nyu/Lucy té una forta història al darrera, diríem que es torna com és gairebé per obligació, només cal veure com la tracta la humanitat per entendre com es pot tornar d'aquella manera, em sembla que en certa manera tots acabríem igual, alguns més extremats que d'altres però no m'agradaria patir tot el que arriba a patir ella.

Per altre banda hi ha els altres protagonistes, en Kouta i en menor mesura la Yuka, almenys pel que fa a l'anime; en Kouta i la Yuka tenen una relació un xic peculiar (són cosins), ella està enamorada d'ell però ell s'enamora de la Lucy quan la coneix durant unes vacances.

Realment és complicat explicar més coses sense destripar tota la història, història que comença passats 8 anys de la darrera trobada entre en Kouta i la Lucy. Amb la Lucy essent alliberada per algun desconegut del complex en el que es trobava confinada i anant a parar a la platja de Kamakura on per casualitats de la vida se la troben el Kouta i la Yuka; degut a la caiguda la Lucy perd la memòria i en el seu lloc apareix la Nyu (una doble personalitat), un personatge totalment oposat a la Lucy, almenys a primera vista, a mesura que avança l'anime i el manga es veu que realment la Lucy és molt cruel però la Nyu està molt present en la seva manera de ser, almenys pel que fa la seva relació amb el Kouta.

En Kouta per motius que no diré no recorda a la Lucy, i la Yuka no l'havia vist mai així que no deixa de ser curiós el desenvolupament de la història fins que en Kouta ho recorda tot.

Podria passar-me una bona estona destripant la història però sincerament recomano molt llegir-se el manga (algun volum en català he traduït i hi ha tots els volums menys 3 capis, de moment, traduïts a l'anglès) i si us voleu decantar per l'anime dir-vos que no és del tot fidedigne al manga (el manga encara s'estava publicant), però també val molt la pena, la banda sonora és molt bona i bé... què us he de dir si en tinc els dvd's originals i ja els he vist 3 o 4 cops, el darrer avui mateix, jajaja, són 13 capítols i una OVA (que no aporta gaire la veritat) però no es fan gens pesats, al contrari. El darrer capítol és força "afectant", no em vull ni imaginar el que hagués passat si haguessin fet el final del manga, em sembla que m'hagués deshidratat, xD

Només afegir un apunt, hi ha gent que titlla l'anime de sanguinari, de nuesa gratuïta i de déu sap quantes coses més, hi ha nus, sí, hi ha sang per tot arreu, sí, però és que el manga és així, no podem criticar una cosa per ser fidedigne al manga, sincerament trobo tots aquests comentaris desafortunats i gratuïts, és com si ens posessim a veure bola de drac i diguessim que hi ha sang, a cas als mangues sortien flors i violes? Doncs amb aquest manga/anime passa exactament el mateix.

Així que si no teniu gaire cosa per fer el que resta de vacances doneu-li una oportunitat i digueu-me sincerament si vosaltres no faríeu el mateix que fa el Kouta al darrer capítol de l'anime, o en el seu defecte al que fa al manga; jo ja us ho dic ara, actuaria igual segurament, de fet quan un s'adona fins on pot arribar la humanitat a vegades es pregunta com tot pot funcionar d'aquesta manera.

P.D: Jo també vull una Lucy a la meva vida, però no només al wow, jeje

Bloqueig

Feia molt de temps que no escrivia per aquí, de fet segons les dates des de fa gairebé quatre mesos i m'han passat una pila de coses, positives i negatives, segurament més de les darreres, tot i que no m'agrada parlar gaire de com em sento avui he decidit fer una petita excepció.

Com ja he dit no puc dir que tot el que m'ha passat sigui negatiu, per fi, després de 24 anys, he aconseguit superar la meva addicció, sí gent, tenia una addicció, segurament gens greu, però si algú la té o en té de caire similar (tabac, drogues i/o alcohol) sabrà la dificultat que porta superar-la. En el meu cas era mossegar-me les ungles, d'ençà que tinc memòria que ho havia fet a tota hora, i després d'un esforç titànic, i de proposar-m'ho per setmana santa, he aconseguit no mossegar-me les ungles, he de reconèixer que no ha estat fàcil, però de tot el que portem d'any no hi ha res que m'hagi produït més alegria que això, d'altre banda potser és una mica trist.

Però com he dit de coses bones poques, la universitat i la vida ja s'encarreguen de recordar-me que el món no és tan maco com un es pensa.

La universitat per motius evidents, no hi ha manera d'acabar-la, i realment al final un s'acaba preguntant si és això el que vol fer, la veritat és que estic fet un embolic; però al final he arribat a la conclusió de que la universitat no és el problema (central), el problema és que no sé què faig o què vull fer; potser és una mica tard però jo vaig al meu ritme.

Per si amb els estudis no en tingués prou, en la part que en diem vida, la veritat és que aquest any és per oblidar i no és que tot m'hagi passat a mi directament. No puc dir que sóc infeliç, perquè seria mentir, però tampoc puc dir que sigui feliç. La veritat és que aquests mesos he vist de tot, gent que m'ha decebut (alguns dol més que d'altres), gent que m'ha sorprès (pocs) i sobretot, he descobert, un cop més (perquè em sembla que ho descobreixo cada dos per tres), que si no començo a canviar una mica em quedaré més sol que el ninot més lleig de la botiga, jeje. Segurament al final em passa igual que a la majoria dels protagonistes dels animes o mangues que segueixo, que davant la pregunta de què els fa més por, la majoria contesten o pensen, la soledat; és probable que a mi em passi el mateix. I tal i com diu la darrera protagonista de l'anime que he mirat, és molt trist estar sol; suposo que de tant en tant m'entra la neura de sentir-me sol...

El que em conegui un xic sabrà que mai parlo d'aquestes coses, de fet no m'agrada parlar de les coses que em passen (la gent té problemes més importants a la vida que no pas els meus), així que podeu estar satisfets de poder ser testimonis d'aquesta bloguejada.

Bé, escrita la parrafada i per què negar-ho, la desfogada, em despedeixo, espero que per tornar amb millors moments; si ja ho penso sempre que segons quines coses no es poden mirar abans d'anar a dormir que llavors em poso a rumiar i sempre acabo fet una merda; sort n'hi ha que encara ser controlar-me una mica l'autodestrucció, jejeje.

P.D: Enteneu ara el títol del missatge?