Què ens depararà el futur?

Sembla una pregunta molt tòpica però darrerament hi penso força en això. I és que tinc alguns amics/coneguts que sembla que visquin en un altre món, que ni de broma s'assembla al món en el que visc jo.

Alguns ja tenen pis propi, d'altres han muntat negocis, i en queda algun que fins i tot es permetrà el luxe de marxar a la Xina durant un any per a aprendre l'idioma, i si tot va segons el previst muntarà un negoci allà; en moments així em miro a mi i penso què faré jo quan acabi la carrera, un fet que s'espera aconseguir en menys d'un any.

És en moments com aquests quan m'adono que no en tinc ni idea, visc tan el moment que mai m'he parat a pensar què faré quan acabi, el que tinc molt clar és el que no faré, que no és altre cosa que la carrera superior d'informàtica, en tot cas l'única cosa prevista és, a nivell d'afició, estudiar Història, però això no resol gaire la meva pregunta. Hauré de seguir rumiant i qui sap si la millor solució no és llençar-se a la piscina i fer com l'amic "xinès", encara que no sigui per anar allà.

Canviant força de tema... Cada any per aquestes dates ens fem propòsits per l'any vinent, i, en teoria, hauríem de mirar si s'han complert els de l'any que acabem; doncs bé, cada any la meva llista és similar, per tant és fàcil deduir que pocs propòsits aconsegueixo fer-los realitat, tot i això, l'ésser humà ha de viure de somnis així que no defallirem i aquest any tornarem a fer la "mini" llista; en destaco per damunt de tot la meva "eterna" recerca d'una parella i l'etern propòsit d'acabar la carrera, aquest any sí que diuen!

Sense gaires coses més a dir, només desitjar-vos un Bon Nadal i una bona entrada d'any. També dir-vos que espero que us portin "cosa bona" per reis, ni que sigui una abraçada, penseu que no sempre el regal més car és el més apreciat ^_^

P.D: No voldria deixar de dir que també espero poder recuperar l'amistat quasi extingida de certa persona, què carai, de la millor amiga que he tingut mai.

Passió per visitar lo desconegut...

Molts ja coneixen la meva passió per viatjar, més d'un fins i tot haurà vist aquest mapa al meu fotolog ja fa un temps, però tal i com vaig dir, aquesta és una part molt important de la meva vida. Hi ha coses que s'hereten i aquesta n'és una en el meu cas, a tots els de casa ens encanta viatjar i a la mínima que l'economia i les vacances ens ho permeten fem maletes i emprenem rumb a un nou destí.

D'ençà que vaig néixer he visitat, no per aquest ordre:

- Andorra, poc mèrit té
- Egipte, un país increïble al que no m'importaria tornar-hi en un futur, és un país del que mai et pots arribar a cansar, sobretot si t'entusiasma o tens un mínim interès per la història (una de les meves altres passions)

- França, país del que en guardo un gran record per una final de Champions League a la que vaig assistir i perquè quan era petit hi vaig anar al Parc Disney i al Parc Astérix; hi he anat uns quants cops més :P
- Alemanya, només s'ha visitat Munich però quina Oktoberfest tu, potser no és el que t'imagines però no va estar malament
- Hongria, un país força curiós, la veritat és que Budapest em va agradar força, encara conserven força cosa antiga, un bon lloc per a passar un cap de setmana
- Itàlia, poc es pot dir d'Itàlia, els italians són uns "fenomenos", la seva capital és guapíssima, sobretot en quan a monuments històrics i és que allò també és crema per als interessats en història. Allà vaig conèixer gent interessant també ^_^
- El Vaticà, de fet és un lloc al que només arribar-hi ja t'hi emprenyes però s'ha de visitar per a poder veure lo rics que són i lo miserables que són alhora
- Japó, què dir del Japó, guapo guapo, potser molt millor si es visita amb menys estrès però em va agradar, un lloc en el que cal controlar la cartera pq sinó la despesa es dispara :P
- Mèxic, brutal, molt bona gent la que vaig conèixer allà i les piràmides tampoc són poca cosa
- Monaco, país petit però que si t'agrada la F1 no pots deixar de visitar i és que poder anar amb el teu cotxe pel circuit urbà i poder entrar al Casino no es pot fer cada dia
- Holanda, de la visita a Amsterdam en guardo molt bons records, una ciutat petita però maca
- Rússia, potser un país molt maco però una colla d'estúpids els que l'habiten, en vaig acabar ben tip dels russos, molt maca l'arquitectura però la gent deixa molt que desitjar
- Suècia, va ser una escapadeta i la veritat és que va estar molt bé, una mica de fresca de tant en tant s'agraeix i Estocolm és maco
- Suïssa, una debilitat, igual que amb Egipte no m'importa tornar-hi, la diferència amb Egipte és que com que hi pots anar amb cotxe hi vaig força sovint (aquesta setmana santa hi torno sense anar més lluny)
- Tunísia, no va estar malament i vam conèixer molta gent amb la que actualment ens ho passem bomba, segueixo pensant que si hi haguéssim anat per lliure és un lloc on pots disfrutar bastant
- Turquia, molt bon lloc per visitar, molt més europeus del que la gent es pensa i gent molt enrotllada
- Regne Unit, una altra debilitat, mai em canso de tornar-hi i és que si el nord és brutal, per la seva natura, Londres és una capital en majúscules, un bon lloc per a viure-hi una temporada, però massa pasta
- Estats Units, i una altra debilitat, Nova York... no cal dir més, espero tornar-hi "aviat"; tb guardo molt bon record de la meva visita a DisneyWorld quan només tenia 7 anys
- Espanya, doncs la veritat és que no és que m'hagi prodigat gaire, Andalusia, Cantàbria, Múrcia i Castella la Manxa (aquesta per temes familiars), a tot arreu es menja molt bé (no sé si em deixo algun lloc) ^_^
- País Vasc, m'encanta, de tant en tant es fa una visita a uns amics i allà vius com si estiguessis a casa, tot i que ells tenen un bon parell de raons

- Illes Balears, només s'ha visitat Menorca, dos cops, però el primer amb l'institut va ser sublim, el que la vam arribar a liar allà

Com podeu veure he visitat força llocs, però això no treu que encara estic pendent de visitar algun que altre lloc. Austràlia fa molts anys que està anotat a l'agenda (esperem poder-hi anar per celebrar el final de carrera, o qui sap si el proper estiu, si no cau Corea); llavors tampoc es faria un lleig a visitar alguna d'aquestes destinacions Corea, Xina, Canadà, Brasil i l'Argentina. D'Europa ja no se'n parla perquè d'ençà dels viatges econòmics les visites a Grècia, Dinamarca, Noruega i els països de l'est acabarà caient pel seu propi pes.

Fins aquí l'actualització d'avui, i és que déu nidó del que feia que no escrivia :P

P.D: Més d'un viatge l'he fet sol, no pots estar esperant a que la gent s'animi eternament, sinó faríem arrels al nostre país.

L'amistat és complicada...

Feia dies que volia escriure al bloc, però no acabava de decidir-me sobre el què; el meu cap pensa en moltes coses durant els viatges en transport públic i al final sempre acabo sense escriure res, hauré de començar a fer com cantants i escriptors, endur-me un llapis i una llibreta i anar anotant el que vaig pensant a cada instant...

El cap de setmana passat vaig rebre un email que per inesperat em va fer força il·lusió, el mail en qüestió era d'una amiga que feia molt que no m'escrivia.

La nostra història és força peculiar, recordo el dia en que ens vam conèixer; diguem que com passa a les pel·lícules, els nostres dos millors amics eren parella, com sempre passa hi ha una petita baralla, i a qui li toca anar a arreglar-ho? Al meu amic, i clar com que no hi pot anar sol, perquè es notaria massa, em pregunta si li puc fer el favor, un que és "bonachón" de mena accedeix, sí a fer d'espelma, xD.

La cosa no va començar molt bé que diguem, arribar a Sabadell i tren perdut, ja ens tens cap a Barna en tren, vam fer una volteta (sempre es pot anar de botigues...) i cap a la Diagonal a pillar el bus direcció Igualada, és que la gent no pot viure a prop... però no s'acaba aquí, arribar a Igualada i bus cap a Cervera, què menys!

A l'arribar el que es va agrair és que la noia no es fes la dura i que estigués esperant-nos, al seu costat, amb la mateixa cara de pensar "i jo on m'he fotut" que tenia jo hi havia la seva millor amiga. Es fan les presentacions, anem a dinar, a fer una mica de turisme per Cervera i apa a pillar el tren i cap a Sabadell, previ problema amb la revisora perquè no podíem picar enlloc la T-10 i ens va enganxar a mig camí, per sort no hi va haver multa, sinó és per morir ja...

Aquella nit a l'arribar m'agrega una personeta al msn, "sóc l'amiga de la Cèlia" em va dir; a partir d'aquell moment van començar uns mesos de "xatejos" interminables, de dies bons i dies dolents, ves qui ens ho havia de dir que ens faríem tan amics. Sempre l'he considerat la meva millor amiga, l'única persona a la que li he pogut dir i explicar tot, encara que algunes coses potser una mica massa tard, i mai me'n penediré prou ><

Encara recordo quan va venir a estudiar a Barna, recordo aquelles tardes fent-li de guia per la ciutat, sí, és força curiós que jo fes de guia, però és que si jo sóc de poble, ella és d'on Sant Josep va perdre l'espardenya. Recordo aquells comentaris, això són les góndoles no? I jo, bé suposo que parlem de les golondrines, no?! També recordo amb molt de carinyo les tardes interminables passejant la ciutat, i és que havíem arribat a anar de la universitat fins a la plaça Catalunya, passant per la plaça Espanya; també recordo aquell dia a la Barceloneta prenent la fresca... tots van ser moments únics e irrepetibles.

Així era la nostra vida farà cosa d'any i mig o potser dos, el temps passa ràpid, ara tot allò sembla molt llunyà. Tot i que ja fa temps que quasi ni parlem, encara trobo a faltar moltíssim aquelles tardes parlant amb ella, la seva sinceritat i el seu somriure; l'únic que espero i desitjo és que algun dia les coses tornin a ser com abans i que recordem aquests moments com el que són, uns petits entrebancs a una amistat que ha de durar per sempre.

Em nego a acceptar el que ens està passant Teresa! Des d'aquí un petó ben fort!

P.D: Fa dies que busco per l'ordinador però no he estat capaç de trobar cap fotografia nostra, ja és curiós que amb tant de temps ni tan sols ens arribéssim a fer cap foto.

Una altra raó per a adquirir un Mac...

La frase és força descriptiva, però explicarem el gran dia del que vaig gaudir ahir; entrem en situació.

Sóc d'aquelles persones "afortunades" que per cursar informàtica es veuen en la tessitura cada dos per tres d'ajudar als demés familiars amb tots els seus problemes informàtics; també sóc molt afortunat de tenir dos cosins que es posen d'acord alhora de demanar ajuda, sempre va bé que la gent es coordini i encara més si viuen sota un mateix sostre...

Tot va començar aquest estiu passat mentre em trobava treballant a Moscou; un bon dia em trobo amb un email del meu cosí "petit", el motiu: "Quan vull obrir algun programa em diu que no pot i no puc fer servir res..."; coi ja és curiós el que li passa, vaig pensar. No feia ni dues setmanes i llavors va ser el germà gran, el motiu: "Quan vull obrir algun programa em diu que no pot i no puc fer servir res..."; i jo que li dic "No és el que li passa al teu germà?", la veu per telèfon mostrava un clar desconeixement del tema... i una mica d'indignació davant tal descobriment.

Doncs bé, arribo aproximadament un 26 de juliol de Moscou i després de dies de peticions accedeixo a anar a realitzar un parell de formats, això va ser dos dies abans de marxar al Japó, un 1 d'agost.

Els senyorets tenen una torre i un portàtil i ja que agafen virus l'agafen els dos; un cop perduda tota la tarda en els famosos formats (el petit ni m'ho va agrair, sembla que pensi que és la meva feina...) els aviso de que "si us els torneu a carregar no us els penso venir a arreglar, que ja aniria essent hora que miréssim per on naveguem"; va semblar que sorgia efecte així que vaig marxar de vacances al Japó ben tranquil.

No feia ni set dies que estava allà quan m'arriba un email del meu cosí, el germà gran, en el que em diu: "Joan torno a tenir el mateix problema"; em vaig quedar força petrificat, emprenyat, digues-li com vulguis i llavors al mes de la seva trucada era el torn del meu cosí petit, aquest m'alerta: "Joan jo també estic igual que abans"; increïble però cert, els dos ni un mes després amb el mateix problema pel que ja els havia avisat.

Doncs bé, després de donar-los l'enèsim escarment, ignorant durant uns dies les peticions, qui diu dies diu un parell de mesos, ahir em va tocar repetir l'odissea dels formats. Semblava que tot anava bé, força estrany perquè amb els seus ordinadors sempre tinc problemes, fins que... vaig connectar l'iPod! Resulta que en el famós aparell hi tenien grabades totes les dades dels dos ordinadors, drivers del portàtil, imatges, música i... el maleït virus!

Així que virus al canto, ordinadors xuscats altre cop i un servidor emprenyat altre cop; resum del dia: vaig fer dos formats i els hauré de repetir per culpa d'un virus que vaig treure gràcies al McAfee però que fa que ara cada cop que s'obren els dos ordinadors els surti la finestreta de "Mis Documentos", indignació màxima. Què diantre vaig fer a les meves vides anteriors per a merèixer-me això?!

Com dirien els castellans, "moraleja" de l'assumpte: Compreu-vos un Mac, apart de que no tenen cap tipus conegut de virus funcionen a les mil meravelles; tenen uns dissenys guapos, ho foten anar tot i em/us deixaran d'emprenyar amb formats, drivers i tota la mandanga que els senyors de Redmond decideixen que em d'emprar e instal·lar.

Des d'aquí vull reivindicar el meu dret a no arreglar mai més cap pc sota windows que no sigui el meu portàtil; si tota la família ja s'està comprant Mac's a què esperen els meus cosins?! Així que ja veieu, una altra raó per a adquirir un Mac...

Fins la propera actualització ;)

Primera aparició en el món blogger

Avui no sé encara ben bé perquè he decidit crear-me un bloc; ja veurem si l'acabaré fent servir gaire o no però la intenció és que almenys un cop per setmana hi escrigui alguna cosa. A continuació miraré d'explicar-vos què podreu trobar en aquest bloc.

M'agradaria fer d'aquest espai un lloc en el que deixar anotades les meves experiències en el món dels sistemes Mac; perquè de ben segur que un dia o altre voldré fer alguna cosa i no recordaré com l'havia fet mesos enrere; fins i tot qui sap si algú s'ha preguntat mai el mateix que jo i ho troba d'utilitat. També comentaré de tant en tant les novetats d'Apple, tant l'aparició de nous dispositius com les actualitzacions dels actuals, d'igual manera es tractarà sobre les novetats de soft.

Tinc unes quantes passions, però una de les més importants és la meva passió per l'anime i el manga; com era de suposar un bloc meu no pot ser concebut sense el seu apartat d'anime i manga; així que de tant en tant parlaré de certs animes i mangues que m'han marcat i que considero que la gent hauria de conèixer i gaudir.

Molt relacionat amb lo anterior hi ha la meva voluntat de comentar de tant en tant la feina que de manera desinteressada fem tots els que formem part del Fansub d'Animelliure, potser no serem els més ràpids del món però som 17 persones que vivim amb passió el món del fansub i a les que ens agrada fer arribar en la nostra llengua, el català, les sèries que considerem que poden tenir cert interès general, així com, perquè negar-ho, les que a nosaltres ens agraden i volem compartir amb la comunitat. Així que de tant en tant comentaré les meves experiències en el món del fansubeig, doncs hi ha força coses a fer i potser a algú li fa servei de tant en tant; evidentment sempre que hi hagi alguna novetat del fansub la trobareu aquí.

I bé, ja per acabar, apart del manga i l'anime tinc una altra gran passió, viatjar, he estat, perquè negar-ho, a força llocs i tots molt diferents, així que de tant en tant trobareu alguna bitàcora sobre algun viatge que he realitzat o que he de realitzar en el futur; segur que si algú té previst anar a algun dels llocs trobarà alguna cosa que li farà servei, qui no ha cercat alguna vegada quelcom relacionat amb el lloc al que ha de viatjar...

Diria que a grans trets això serà el que podreu trobar en aquest bloc; evidentment un sempre està obert a parlar d'altres temes, així que de cap manera el bloc quedarà tancat a aquests quatre grans temes; els que em coneixen ja saben de la meva facilitat per a comentar notícies de tota mena; i també sabeu que els viatges en autocar donen per a massa reflexions i algun dia en trobareu alguna.

Sense gaire cosa més a dir em despedeixo fins a una propera ocasió.

P.D: Comentar que tinc un fotolog, hi esteu tots convidats.