La frase és força descriptiva, però explicarem el gran dia del que vaig gaudir ahir; entrem en situació.
Sóc d'aquelles persones "afortunades" que per cursar informàtica es veuen en la tessitura cada dos per tres d'ajudar als demés familiars amb tots els seus problemes informàtics; també sóc molt afortunat de tenir dos cosins que es posen d'acord alhora de demanar ajuda, sempre va bé que la gent es coordini i encara més si viuen sota un mateix sostre...
Tot va començar aquest estiu passat mentre em trobava treballant a Moscou; un bon dia em trobo amb un email del meu cosí "petit", el motiu: "Quan vull obrir algun programa em diu que no pot i no puc fer servir res..."; coi ja és curiós el que li passa, vaig pensar. No feia ni dues setmanes i llavors va ser el germà gran, el motiu: "Quan vull obrir algun programa em diu que no pot i no puc fer servir res..."; i jo que li dic "No és el que li passa al teu germà?", la veu per telèfon mostrava un clar desconeixement del tema... i una mica d'indignació davant tal descobriment.
Doncs bé, arribo aproximadament un 26 de juliol de Moscou i després de dies de peticions accedeixo a anar a realitzar un parell de formats, això va ser dos dies abans de marxar al Japó, un 1 d'agost.
Els senyorets tenen una torre i un portàtil i ja que agafen virus l'agafen els dos; un cop perduda tota la tarda en els famosos formats (el petit ni m'ho va agrair, sembla que pensi que és la meva feina...) els aviso de que "si us els torneu a carregar no us els penso venir a arreglar, que ja aniria essent hora que miréssim per on naveguem"; va semblar que sorgia efecte així que vaig marxar de vacances al Japó ben tranquil.
No feia ni set dies que estava allà quan m'arriba un email del meu cosí, el germà gran, en el que em diu: "Joan torno a tenir el mateix problema"; em vaig quedar força petrificat, emprenyat, digues-li com vulguis i llavors al mes de la seva trucada era el torn del meu cosí petit, aquest m'alerta: "Joan jo també estic igual que abans"; increïble però cert, els dos ni un mes després amb el mateix problema pel que ja els havia avisat.
Doncs bé, després de donar-los l'enèsim escarment, ignorant durant uns dies les peticions, qui diu dies diu un parell de mesos, ahir em va tocar repetir l'odissea dels formats. Semblava que tot anava bé, força estrany perquè amb els seus ordinadors sempre tinc problemes, fins que... vaig connectar l'iPod! Resulta que en el famós aparell hi tenien grabades totes les dades dels dos ordinadors, drivers del portàtil, imatges, música i... el maleït virus!
Així que virus al canto, ordinadors xuscats altre cop i un servidor emprenyat altre cop; resum del dia: vaig fer dos formats i els hauré de repetir per culpa d'un virus que vaig treure gràcies al McAfee però que fa que ara cada cop que s'obren els dos ordinadors els surti la finestreta de "Mis Documentos", indignació màxima. Què diantre vaig fer a les meves vides anteriors per a merèixer-me això?!
Com dirien els castellans, "moraleja" de l'assumpte: Compreu-vos un Mac, apart de que no tenen cap tipus conegut de virus funcionen a les mil meravelles; tenen uns dissenys guapos, ho foten anar tot i em/us deixaran d'emprenyar amb formats, drivers i tota la mandanga que els senyors de Redmond decideixen que em d'emprar e instal·lar.
Des d'aquí vull reivindicar el meu dret a no arreglar mai més cap pc sota windows que no sigui el meu portàtil; si tota la família ja s'està comprant Mac's a què esperen els meus cosins?! Així que ja veieu, una altra raó per a adquirir un Mac...
Fins la propera actualització ;)
Sóc d'aquelles persones "afortunades" que per cursar informàtica es veuen en la tessitura cada dos per tres d'ajudar als demés familiars amb tots els seus problemes informàtics; també sóc molt afortunat de tenir dos cosins que es posen d'acord alhora de demanar ajuda, sempre va bé que la gent es coordini i encara més si viuen sota un mateix sostre...
Tot va començar aquest estiu passat mentre em trobava treballant a Moscou; un bon dia em trobo amb un email del meu cosí "petit", el motiu: "Quan vull obrir algun programa em diu que no pot i no puc fer servir res..."; coi ja és curiós el que li passa, vaig pensar. No feia ni dues setmanes i llavors va ser el germà gran, el motiu: "Quan vull obrir algun programa em diu que no pot i no puc fer servir res..."; i jo que li dic "No és el que li passa al teu germà?", la veu per telèfon mostrava un clar desconeixement del tema... i una mica d'indignació davant tal descobriment.
Doncs bé, arribo aproximadament un 26 de juliol de Moscou i després de dies de peticions accedeixo a anar a realitzar un parell de formats, això va ser dos dies abans de marxar al Japó, un 1 d'agost.
Els senyorets tenen una torre i un portàtil i ja que agafen virus l'agafen els dos; un cop perduda tota la tarda en els famosos formats (el petit ni m'ho va agrair, sembla que pensi que és la meva feina...) els aviso de que "si us els torneu a carregar no us els penso venir a arreglar, que ja aniria essent hora que miréssim per on naveguem"; va semblar que sorgia efecte així que vaig marxar de vacances al Japó ben tranquil.
No feia ni set dies que estava allà quan m'arriba un email del meu cosí, el germà gran, en el que em diu: "Joan torno a tenir el mateix problema"; em vaig quedar força petrificat, emprenyat, digues-li com vulguis i llavors al mes de la seva trucada era el torn del meu cosí petit, aquest m'alerta: "Joan jo també estic igual que abans"; increïble però cert, els dos ni un mes després amb el mateix problema pel que ja els havia avisat.
Doncs bé, després de donar-los l'enèsim escarment, ignorant durant uns dies les peticions, qui diu dies diu un parell de mesos, ahir em va tocar repetir l'odissea dels formats. Semblava que tot anava bé, força estrany perquè amb els seus ordinadors sempre tinc problemes, fins que... vaig connectar l'iPod! Resulta que en el famós aparell hi tenien grabades totes les dades dels dos ordinadors, drivers del portàtil, imatges, música i... el maleït virus!
Així que virus al canto, ordinadors xuscats altre cop i un servidor emprenyat altre cop; resum del dia: vaig fer dos formats i els hauré de repetir per culpa d'un virus que vaig treure gràcies al McAfee però que fa que ara cada cop que s'obren els dos ordinadors els surti la finestreta de "Mis Documentos", indignació màxima. Què diantre vaig fer a les meves vides anteriors per a merèixer-me això?!
Com dirien els castellans, "moraleja" de l'assumpte: Compreu-vos un Mac, apart de que no tenen cap tipus conegut de virus funcionen a les mil meravelles; tenen uns dissenys guapos, ho foten anar tot i em/us deixaran d'emprenyar amb formats, drivers i tota la mandanga que els senyors de Redmond decideixen que em d'emprar e instal·lar.
Des d'aquí vull reivindicar el meu dret a no arreglar mai més cap pc sota windows que no sigui el meu portàtil; si tota la família ja s'està comprant Mac's a què esperen els meus cosins?! Així que ja veieu, una altra raó per a adquirir un Mac...
Fins la propera actualització ;)
2 comentaris:
Bé, jo no estic del tot d'acord amb les afirmacions que fas. Sobretot al principi que dius que s'ha d'escollir el bàndol.
Aquí no hi ha "bons" o "dolents" com ha fet creure el sr. Steve. Són opcions per tothom, tothom pot triar la seva i pel fet de tenir un o un altre no vol dir que no es puguin tenir els 2. NO crec en bipartidismes o preferències, cadascú agafa allò que li convé o li agrada, el que no entenc es aquesta falera per la poma, quan que jo sàpiga a ningú li paguen per a fer propaganda, més al contrari, els productes apple, són més aviat carissims i "exclusius". Aleshores si la marca vol quedar com a marca d'èlit, es incompatible amb que n'hi hagin molts, per tant es una contradicció. I es que en el fons tothom vol guanyar pasta, i si el sr. Jobs guanya pasta dient que win$ es una merda, ho dira, i si s'ha de vestir de bufó i ser excèntric com Stallman també.
MOney is Money. Això és força català, vés que no tingui un avi amb sang catalana.
Sincerament per mi hi ha un sistema molt millor que l'altre, un sistema molt inestable i un que no ho és tan.
Una persona que té un mac des de sempre mai farà servir un windows, el mateix per la gent que té linux, pensa que cada sistema té les seves aplicacions per a que vols les aplicacions d'un altre sistema si amb les teves ja estàs content? En canvi quanta gent coneixes que de windows vol passar a una altra cosa? I aquests darrers ho fem perquè volem, no perquè ens hi obligui res pq sota windows pots fer tot el que vulguis.
Això de que un apple és car (o de pijos) és una falàcia, que jo recordi tu ets el primer en dir que volia un ipod, perquè vols un ipod i no un de marca blanca?
Si fas una ullada al marketing d'apple veuràs que no va encarat a gent amb pasta ni res per l'estil.
I no faig propaganda simplement comento una cosa que em treu de polleguera de sempre i que amb aquest sistema no he de patir gens; si tinguessis gent que et dona la bara i de cop deixessin de fer-ho ho entendries :P
Publica un comentari a l'entrada