dilluns, 5 de gener del 2009

Una conversa diferent


- Què t'ha passat?
- A mi?
- Sí, a tu; et noto diferent.
- No sé de què em parles...
- Et noto més... com ho diria, alegre, més content, més feliç. Què t'ha passat?
- Tant se'm nota?
- Home, estic acostumat a veure't d'una altre manera, com més tristot... i de cop i volta et veig molt diferent; així que no em diguis que no et passa res...
- Podria ser pel somni...
- Pel somni? Però quines burrades dius?
- Fa molt de temps et vaig explicar un somni, el recordes?
- En el seu moment ja et vaig dir que els somnis són això, somnis, i t'ho torno a dir.
- Ja veig que tu no canviaràs mai... estic així perquè he trobat una persona com la d'aquell somni...
- Una persona com la d'aquell somni?
- Sí, una persona que quan la busco sempre la trobo al meu costat, una persona que es preocupa per mi, una persona que confia prou en mi com per explicar-me el que la preocupa, una persona que vol compartir la seva felicitat i la seva pena amb mi, una persona amb la que puc riure, i amb la que també podré plorar... una persona molt especial, una persona com la d'aquell somni. La diferència és que tinc la sort de gaudir-ne a qualsevol moment del dia, sense necessitat d'anar a dormir, i sense la por constant de despertar-me i que ja no hi sigui.

Escriure mai ha estat el meu fort... em limito a fer el que puc per mirar de transmetre com em sento, i ja posats miro de fer-ho d'una manera diferent a l'habitual, ja sabeu que jo sóc diferent jeje

Hi haurà qui no entendrà res del que he escrit, ni el motiu pel que ho he fet, i també hi haurà qui mirarà de donar-li 2 o 3 lectures diferents, jo l'únic que puc dir és que estic molt feliç i content de poder viure el meu somni. Com tot somni encara no s'ha acomplert del tot, però la màgia dels somnis és aquesta, anar cremant etapes, a poc a poc, fins arribar al final del meu somni particular.

Avui t'he dit que t'hauria d'haver dit moltes coses, i no ho he fet; ja saps que se'm fa difícil, no per mi, sinó per tu, perquè recordo el que em vas dir i no vull que sembli que et pressiono, potser aquest relat no és la millor manera de demostrar-ho però d'igual manera que tu m'expliques el que penses de mi, no em puc permetre jo fer el mateix?

Des d'aquí només et puc dir que passi la mitjanit o no, jo et seguiré esperant fins que estiguis preparada, el perquè és ben simple, hi ha coses en aquesta vida per les que val la pena esperar el que faci falta i més, i el que tinc molt clar és que tu ets una d'elles. Em sembla que mai podré agrair prou totes les caramboles que s'han donat per a que pugués trobar una persona així, i és que hi ha coses que quan menys les busques abans les trobes...

Un petó molt fort, sí a tu, ja saps qui ets ^^

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Llegeixo aquestes línies i no puc parar d'identificar-m'hi.

Tens tanta raó Joan!

M'alegra que siguis tan feliç! ^^

Laurichi ha dit...

Gràcies Joan, ets un bon amic. Gràcies per escoltar-me i aguantar-me tot i estar com estic últimament. Merci, de veritat.

Un petó i disfruta molt! Jo també m'alegro molt, moltíssim que siguis tan feliç.

Un petó.

eugeni128 ha dit...

Una mica tard pero weno, es lo ke te xD

Veig ke et va de conya tot, doncs dirte ke ho disfruitis i ke duri! Jo espero algun dia sentirme aixi, pero tal com va tot es dificil, ke dir....

Vagi be! passet pel blog i mira els videos, uan mica de "cultura" no va mal jaja.