Una conversa diferent

- Què t'ha passat?
- A mi?
- Sí, a tu; et noto diferent.
- No sé de què em parles...
- Et noto més... com ho diria, alegre, més content, més feliç. Què t'ha passat?
- Tant se'm nota?
- Home, estic acostumat a veure't d'una altre manera, com més tristot... i de cop i volta et veig molt diferent; així que no em diguis que no et passa res...
- Podria ser pel somni...
- Pel somni? Però quines burrades dius?
- Fa molt de temps et vaig explicar un somni, el recordes?
- En el seu moment ja et vaig dir que els somnis són això, somnis, i t'ho torno a dir.
- Ja veig que tu no canviaràs mai... estic així perquè he trobat una persona com la d'aquell somni...
- Una persona com la d'aquell somni?
- Sí, una persona que quan la busco sempre la trobo al meu costat, una persona que es preocupa per mi, una persona que confia prou en mi com per explicar-me el que la preocupa, una persona que vol compartir la seva felicitat i la seva pena amb mi, una persona amb la que puc riure, i amb la que també podré plorar... una persona molt especial, una persona com la d'aquell somni. La diferència és que tinc la sort de gaudir-ne a qualsevol moment del dia, sense necessitat d'anar a dormir, i sense la por constant de despertar-me i que ja no hi sigui.

Escriure mai ha estat el meu fort... em limito a fer el que puc per mirar de transmetre com em sento, i ja posats miro de fer-ho d'una manera diferent a l'habitual, ja sabeu que jo sóc diferent jeje

Hi haurà qui no entendrà res del que he escrit, ni el motiu pel que ho he fet, i també hi haurà qui mirarà de donar-li 2 o 3 lectures diferents, jo l'únic que puc dir és que estic molt feliç i content de poder viure el meu somni. Com tot somni encara no s'ha acomplert del tot, però la màgia dels somnis és aquesta, anar cremant etapes, a poc a poc, fins arribar al final del meu somni particular.

Avui t'he dit que t'hauria d'haver dit moltes coses, i no ho he fet; ja saps que se'm fa difícil, no per mi, sinó per tu, perquè recordo el que em vas dir i no vull que sembli que et pressiono, potser aquest relat no és la millor manera de demostrar-ho però d'igual manera que tu m'expliques el que penses de mi, no em puc permetre jo fer el mateix?

Des d'aquí només et puc dir que passi la mitjanit o no, jo et seguiré esperant fins que estiguis preparada, el perquè és ben simple, hi ha coses en aquesta vida per les que val la pena esperar el que faci falta i més, i el que tinc molt clar és que tu ets una d'elles. Em sembla que mai podré agrair prou totes les caramboles que s'han donat per a que pugués trobar una persona així, i és que hi ha coses que quan menys les busques abans les trobes...

Un petó molt fort, sí a tu, ja saps qui ets ^^